És la predisposició a actuar proactivament i no sols limitar-se a pensar en el que s’ha de fer en el futur. El marc temporal d’aquesta escala va des de finalitzar projectes antics o actuals fins a la cerca de noves oportunitats. (No s’inclou elaborar plans i pressupostos anuals).

És la preocupació per fer bé el treball o sobrepassar un estàndard. Els estàndards poden ser el propi rendiment en el passat (esforçar-se per a superar-lo), una mesura objectiva (orientació a resultats), superar als altres (competitivitat), metes pròpies personals o coses que ningú ha fet abans (innovació).

És la capacitat per a prioritzar i establir línies d’actuació, optimitzant recursos que garantisquen el compliment del resultat esperat amb una gestió eficaç del treball propi i el dels col·laboradors.

Preocupació per l’ordre i la qualitat es reflecteix en la preocupació contínua per a reduir la incertesa de l’entorn que ens envolta. S’expressa en formes com el seguiment i la revisió del treball i la informació, i en la insistència en la claredat dels rols i funcions assignades.

Implica la intenció de fer que els altres actuen segons els nostres objectius, usant de manera adequada i correcta el poder personal o l’autoritat que la posició ens confereix. Inclou el “dir el que els altres han de fer”. L’estil vària en funció de les persones o circumstàncies, des de ferma i directiu fins a exigent o fins i tot amenaçador. El fet d’intentar raonar, persuadir i convéncer als altres perquè facen alguna cosa és Impacte i influència, no Direcció de persones.

Suposa la intenció d’assumir el rol de líder d’un grup o equip de treball. Implica el desig de guiar als altres. Se sol associar, encara que no sempre, a posicions que tenen una autoritat formal. L'”equip” s’ha de considerar en sentit ampli com qualsevol grup en el qual la persona assumeix el paper de líder. S’ha de contrastar amb la competència de “Treball en equip i cooperació”.

Implica la intenció de col·laborar i cooperar amb els altres, pertànyer a un grup, treballar junts, en comparació al treball individual o competitiu. Perquè aquesta competència siga efectiva, la intenció ha de ser sincera. Es pot considerar sempre que el que ocupa un lloc és part d’un grup que funciona com un equip. “Equip”, com en el cas de “Lideratge”, es defineix de forma àmplia com un grup de persones que treballa en processos, tasques o objectius compartits.

És el convenciment que un és capaç de realitzar amb èxit una tasca o triar l’enfocament adequat per a fer un treball o resoldre un problema. Inclou mostrar confiança en les pròpies capacitats, decisions i opinions.

És la capacitat de mantindre les pròpies emocions sota control i evitar reaccions negatives davant provocacions, oposició o hostilitat per part d’uns altres o quan es treballa en condicions d’estrés. Igualment, implica la resistència en condicions constants d’estrés.

És la capacitat i voluntat d’orientar els propis interessos i comportaments cap a les necessitats, prioritats i objectius de l’empresa. Suposa actuar de manera que s’aconseguisquen els objectius de l’Organització o se satisfacen les seues necessitats. Pot manifestar-se a anteposar la missió de l’empresa a les preferències individuals.

És l’habilitat d’adaptar-se i treballar eficaçment en diferents i variades situacions i amb persones o grups diferents. Suposa entendre i valorar postures o punts de vista diferents, o bé adaptar el propi enfocament a mesura que la situació el requerisca. També canviar o acceptar sense problemes els canvis en la pròpia Organització o en les responsabilitats del lloc de treball.

És l’habilitat de transmetre, d’explicar alguna cosa a algú de manera clara i comprensible. Inclou des de la transmissió d’informació fins a la relació d’idees, interessos, etc. La comunicació pot ser oral i/o escrita i es dirigeix a públics diferents.

Implica saber entendre als altres. És l’habilitat per a escoltar, entendre correctament els pensaments, sentiments o preocupacions dels altres a pesar que aquests no s’expressen verbalment o s’expressen parcialment. Aquesta competència mesura la creixent complexitat i profunditat que suposa entendre als altres. També pot incloure la sensibilitat intercultural.

Negociació és l’habilitat per a fomentar el consens. És l’intent per a fer coincidir criteris diferents, en una situació determinada, amb l’objectiu d’arribar a un pacte i buscar el millor benefici.

És l’habilitat per a establir contactes amb un ampli ventall de persones, que permet ajudar-se mútuament, professional o personalment. És un procés bidireccional, en donar ajuda i atenció a la nostra xarxa de contactes facilitem que els altres ens ajuden.

Implica un desig d’ajudar o servir als clients, de satisfer les seues necessitats. Significa centrar-se per a descobrir o satisfer les necessitats dels clients.

Implica la inquietud i curiositat constant per a aprendre o saber més. Contempla l’afany de posar en pràctica i ampliar els coneixements tècnics, professionals o de gestió, així com també transmetre els coneixements relacionats amb el treball. La persona continua desenvolupant-se i adquirint nous coneixements “motu proprio”.

És la capacitat que permet identificar, plantejar i resoldre problemes de manera rellevant i divergent. És l’habilitat d’establir relacions de coneixement diferents, realitzar noves preguntes i donar respostes originals.

És l’habilitat de vincular visions a llarg termini i amplis conceptes en el treball diari. En els nivells baixos inclou la simple comprensió d’estratègies. En els nivells més alts consisteix en un sofisticat coneixement de com l’entorn en el sentit més ampli influeix en les estratègies i com aquestes, al seu torn, determinen els diferents acciones/escenaris.

És la capacitat d’entendre una situació, esmicolar-la en xicotetes parts o identificar les seues implicacions pas a pas. Inclou organitzar les parts d’un problema o situació de manera sistemàtica, realitzar comparacions entre els diferents elements o aspectes, i establir prioritats d’una forma racional. També inclou entendre les seqüències temporals i les relacions causa-efecte dels fets.

És l’habilitat per a identificar en les situacions pautes o relacions que no són òbvies o identificar punts clau en situacions complexes. Inclou la utilització d’un raonament creatiu, inductiu o conceptual.